Divisió Espacial Tecnologia d'Accés Múltiple SDMA

Aquesta tecnologia divideix l'espai en diferents canals, per tal de realitzar la reutilització de freqüències i aconseguir el propòsit de l'expansió de la capacitat del canal. Per exemple, utilitzant múltiples antenes en un satèl·lit, els feixos de cada antena es dirigeixen a estacions terrestres en diferents àrees del sòl en diferents àrees de la superfície de la Terra, i operen al mateix temps, fins i tot si utilitzen la mateixa freqüència. Hi intervindrà. El procediment de tramitació del sistema SDMA és el següent:

1. El sistema primer instantània o mostrejarà el senyal de totes les antenes, després el convertirà a forma digital i l'emmagatzemarà a la memòria.

2. El processador SDMA de l'ordinador analitzarà immediatament la mostra, avaluarà l'entorn sense fil i confirmarà l'usuari, la font d'interferència i la ubicació.

3. El processador calcula la combinació dels senyals de l'antena i s'esforça per restaurar el senyal de l'usuari de manera òptima. Amb aquesta estratègia, es millora la qualitat de recepció del senyal de cada usuari, mentre que els senyals d'altres usuaris o senyals d'interferència es bloquegen.

4. El sistema realitza càlculs analògics, de manera que la matriu de l'antena pot enviar selectivament senyals a l'espai. De nou sobre aquesta base, el senyal de cada usuari es pot transmetre de manera eficient a través d'un canal de comunicació separat espai-espai.

5. Sobre la base del processament anterior, el sistema pot enviar i rebre senyals en cada canal espacial, de manera que aquests senyals s'anomenen canals bidireccionals.

Utilitzant el procés anterior, el sistema SDMA pot crear un gran nombre de canals espacials bidireccionals de divisió de freqüència, divisió de temps o divisió de codi en un canal comú, i cap canal pot deduir completament les funcions de guany i anti-embussos de tota la matriu. Teòricament, una matriu amb m elements pot suportar canals espacials m per carril comú. No obstant això, el nombre de canals suportats en aplicacions pràctiques serà lleugerament menor, depenent de l'entorn. Es pot veure que el sistema SDMA pot duplicar la capacitat del sistema, de manera que el sistema pot suportar més usuaris en un espectre limitat, multiplicant així l'eficiència de l'ús de l'espectre.

Des de setembre de 2011, la comunicació sense fils ha experimentat canvis importants de l'analògic al digital i del fix al mòbil en les últimes dècades. Pel que fa a la comunicació mòbil, per tal de fer un ús més eficaç dels recursos limitats de radiofreqüència, s'han utilitzat àmpliament l'accés múltiple de divisió de temps (TDMA), l'accés múltiple de divisió de freqüència (FDMA) i l'accés múltiple de divisió de codi (CDMA), i sobre aquesta base, dues grans xarxes de comunicació mòbil, GSM i CDMA (CDMA de banda estreta diferent de 3G), estan establerts. Pel que fa a la tecnologia, aquestes tres tecnologies d'accés múltiple existents s'han aplicat completament i l'eficiència de l'ús de l'espectre s'ha posat al límit. La tecnologia d'accés múltiple de divisió espacial (SDMA) trenca el mode de pensament tridimensional tradicional. Sobre la base de la tecnologia tridimensional tradicional, amplia considerablement l'ús de l'espectre en l'espai de quarta dimensió. L'ús d'usuaris mòbils es deu només a diferents ubicacions espacials. És possible reutilitzar el mateix canal físic tradicional i introduir la tecnologia de la comunicació mòbil en un camp més nou.


Potser també t'agrada

Enviar la consulta